RESUMS ''SOMRIURES DE BOMBAI
Capítol
1: Unes Vacances
En Jaume,
vivia a Barcelona, era un home que es dedicaba al periodisme pero al
seu temps lliure treballaba a un restaurant on hi havia categoría
En Jaume, sempre
estaba rient amb els seus companys de treball, amb els cuals parlava
hores i hores. Deia que a la etapa de vida que estaba no s'avorriria mai, ho tenia tot: feina, familia, amics, joventut... Però ell se sentia estressat i amb molta pressió així que va decidir viatjar algún lloc.
Una nit assegut a la platja li va vindre un
sentiment de nostàlgia d'alló que encara no havia vingut. Al dia
seguent va decidir anar a una agencia de viatges, per agafar un
billet i viatjar a l'Àfrica subsahariana. Al sortir de la agencia va
anar a sopar amb els seus amics i va rebre una trucada, havien
atropellat al Carl, molt amic del Jaume.Va decidir anar a Londres a veure'l, però ja era massa tard, havia mort.
Al cap dels dies va tornar
a l'agencia de viatges on va coneixer a la Marta i en Ramon, dos nois molt simpàtics que van convèncer al Jaume d'anar cap a l'índia.
Capítol
2: El trencaclosques
El
vol d'en Jaume sortia molt aviat, va agafar un taxi a dos quarts de
cinc per anar fins a l'aeroport del Prat. Els aeroports sempre li han
agradat molt. Aquell viatge va ser una gran idea, li agradava, ja que
era fill únic i actualment li resultava fàcil fer sol aquell
viatge.El viatge va anar bé, durant tot el trajecte una estona va
estar dormint, un altre de turbulències i unes quantes més de
lectura. L'escala a Aman va ser fantàstica. Va estar parlant amb
quatre noies espanyoles, simpàtiques i molt de la broma que
viatjaven a l'Índia. Durant el viatja va estar pensant, que passaria
si al arribar no li agradava l'Índia. Les comportes de l'avió van
obrir-se i va sentir l'aire calent i un olor indescriptible que va
apoderar se de les seves fosses nassals.Un minibús va
portar-lo fins l'hotel que era a prop de Connaught Place,
el carrer era ple de gent, llums, negocis petits i sobretot havien
milers de gossos abandonats, una cosa que em va sobtar. Desprès vaig
saber que aquell maltractament dels gossos estava originat per la
creença hindú. A l'endemà va empendre el camí
cap a Jaipur, una ciutat que li va semblar preciosa i va observar
diferents pobles com Mandawa, un poble molt atractiu
de Rajashtan, Agra on va passar hores i hores observen la
bellesa del Taj Mahal, Benarés (Varanasi) va ser la
següent parada del recorregut. Per ultim va poder visitar Maiti
Nepal, una ONG. La fundadora de la ONG, li va estar comentant que
moltes nenes eren venudes per les seves famílies a xarxes de
prostitució, on les exploten sexualment. Les portaven a treballar al
barri dels llums vermells a Bombai. A en Jaume li hagués agradat
conèixer Bombai però no tenia cap intenció de tornar a l'Índia.
Aquell país li va agradar molt, però no tant com per tornar.
Capítol 3: Bombai.
A
l'hora de tornar a la rutina, no li va ser gens facil, ja que els
mesos que va passar a l'Índia van ser intensos. Com deia a
l'anterior capitol, lÍndia no li habia impresionat tant com per
tornar per no sel podia treure del cap. Aixi que va decidir comprarse
un munts de llibres i mirar documentals sobre les religions del pais.
Aixi que va decidir agafar quatre setmanes de descans per tornar a
l'Índia. Un cop estava alla va fer uns recorreguts, un d'ells va ser
a Goa, que va agafar un autobus, on va anar a Bangalore i hores
despres a la regió d'Anantapur. Alla va poder visitar la Fundacio
Vicente Ferrer, on el van rebre molt bé.
Al tornar va agafar un
taxi, i va aturar en un semafor on es va trobar a una senyora vella
amb ulls radiants de bondat, la dona li va demanar que compres una
flor a la seva xiqueta, pero en Jaume li va dir que no te xiqueta, a
llavor la senyora li va dir que ella ho seria. La tendresa amb la que
li va dir al Jaume aixo li va arribar tant fons que va decidir
comprar tot el pom i li va donr en rupies l'equivalent a molts mes
poms. Aquet moment va ser cuan es va donar compre de que el veritable
secre de la de la felicitat era, fer feliços als demes.
El
semafor es va posar en verd, i el taxi va continuar la seva ruta, a
llavor al donarli les roses a la senyora van sortir volant i van
arribar al cel formant un nuvol en mig d'aquella ciutat tan apagada.
Capítol
4: La Pooja.
En
Jaume ja s'havia acostumat a Bombai, pero al que no s'acostumava era
a veure a gent rica amb hotels de luxe, al costat de gent que no
portava roba, no tenia menjar i demanan almoina per els carrers.
Va
agafar un taxi per tornar a l'hotel, es feia de nit i en Jaume no
sabia si arribaria a temps per veure un museu que estava aprop del
seu hotel. Aixi que va preguntar al taxista que on eren, i li va
respondre que eren a Matunga.
En
Jaume va decidir quedarse alla i va baixar del taxi, de sopte es va
adonar de que hi havia una nena molt guapa, observant-lo i rient. En
Jaume li va dir en Anglès com es deia, i ella li va respondre en el
mateix idioma que es deia Pooja. La Pooja vivia al costat, i va
convidar al Jaume a casa seva.
La Pooja era una nena que estava
bruta, despentinada i la roba que portava estava cosida per tot
arreu, pero malgrat aixo duia un gran somriure a la cara. Al arribar
a casa de la Pooja, un gran cartró feia de porta, per dintre era
fosc i molt petit, hi havia dos matalassos doblegats i mossegats per
algun rosegador. La mare hauria de tenir un trenta anys i li va
oferir un refresc. A casa de la Pooja hi vivien nou persones.
De
sopte la mare i la Pooja van sortir corrent, un home estava pegant a
una dona i la Pooja va abraçar a una nena que estava al costat de la
dona que li pegaven. En Jaume va intentar anar pero un senyor el va
aturar.
La cama de la dona a la qual pegaven estava gangrenada i
com no podia treballar, el seu marit li maltractava.
La Pooja
seguia abraçada a la nena, i totes dues donades de la va es van a
propar a en Jaume. Aquella nena, era la millor amiga de la Pooja,
treballaven recollint escombraries.
En Jaume se sentia amb una
pressió molt forta al cos. Es va quedar immòbil observen l'escena
de la cama de la dona supurant, amb mosques. Va arribar a la
conclusió que hem d'apreciar a cada ésser humà com si formes part
de la nostra família.
LA
INFANTESA
Explicaré
la relació que tenia des de petit amb les joguines.
La
meva infantesa la vaig viure rodejat de joguines de tot tipus: motos,
cotxes, animals, peluixos... però sobretot envoltat de motos
petitones i una joguina, el futbolin, passava tot el dia jugant amb
el meu pare.A
mesura que em vaig fer mes gran, els pares, hem van comprar una moto
de plàstic. Estava gairebé tot el dia corrent a munt i a vall amb
la moto, però un dia vaig baixar per l'avinguda bejar i sort que el
meu pare va venir corrents i em va agafar de la samarreta, sinó
m'hagués passat un cotxe per a sobre.
Finalment,
degut al problema que vaig tenir amb la moto, vaig deixar-la a part i
no la vaig utilitzar mai més per tant vaig dedicar-me de nou al
futbolin que va ser una de les joguines més importants per mi a la
meva infantesa.
Exercicis Recuperació setembre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario