Portafoli Català

RESUMS ''SOMRIURES DE BOMBAI

Capítol 1: Unes Vacances

En Jaume, vivia a Barcelona, era un home que es dedicaba al periodisme pero al seu temps lliure treballaba a un restaurant on hi havia categoría
En Jaume, sempre estaba rient amb els seus companys de treball, amb els cuals parlava hores i hores. Deia que a la etapa de vida que estaba no s'avorriria mai, ho tenia tot: feina, familia, amics, joventut... Però ell se sentia estressat i amb molta pressió així que va decidir viatjar algún lloc.
Una nit assegut a la platja li va vindre un sentiment de nostàlgia d'alló que encara no havia vingut. Al dia seguent va decidir anar a una agencia de viatges, per agafar un billet i viatjar a l'Àfrica subsahariana. Al sortir de la agencia va anar a sopar amb els seus amics i va rebre una trucada, havien atropellat al Carl, molt amic del Jaume.Va decidir anar a Londres a veure'l, però ja era massa tard, havia mort.
Al cap dels dies va tornar a l'agencia de viatges on va coneixer a la Marta i en Ramon, dos nois molt simpàtics que van convèncer al Jaume d'anar cap a l'índia.

Capítol 2: El trencaclosques

El vol d'en Jaume sortia molt aviat, va agafar un taxi a dos quarts de cinc per anar fins a l'aeroport del Prat. Els aeroports sempre li han agradat molt. Aquell viatge va ser una gran idea, li agradava, ja que era fill únic i actualment li resultava fàcil fer sol aquell viatge.El viatge va anar bé, durant tot el trajecte una estona va estar dormint, un altre de turbulències i unes quantes més de lectura. L'escala a Aman va ser fantàstica. Va estar parlant amb quatre noies espanyoles, simpàtiques i molt de la broma que viatjaven a l'Índia. Durant el viatja va estar pensant, que passaria si al arribar no li agradava l'Índia. Les comportes de l'avió van obrir-se i va sentir l'aire calent i un olor indescriptible que va apoderar se de les seves fosses nassals.Un minibús va portar-lo fins l'hotel que era a prop de Connaught Place, el carrer era ple de gent, llums, negocis petits i sobretot havien milers de gossos abandonats, una cosa que em va sobtar. Desprès vaig saber que aquell maltractament dels gossos estava originat per la creença hindú. A l'endemà va empendre el camí cap a Jaipur, una ciutat que li va semblar preciosa i va observar diferents pobles com Mandawa, un poble molt atractiu de Rajashtan, Agra on va passar hores i hores observen la bellesa del Taj Mahal, Benarés (Varanasi) va ser la següent parada del recorregut. Per ultim va poder visitar Maiti Nepal, una ONG. La fundadora de la ONG, li va estar comentant que moltes nenes eren venudes per les seves famílies a xarxes de prostitució, on les exploten sexualment. Les portaven a treballar al barri dels llums vermells a Bombai. A en Jaume li hagués agradat conèixer Bombai però no tenia cap intenció de tornar a l'Índia. Aquell país li va agradar molt, però no tant com per tornar.

Capítol 3: Bombai.

A l'hora de tornar a la rutina, no li va ser gens facil, ja que els mesos que va passar a l'Índia van ser intensos. Com deia a l'anterior capitol, lÍndia no li habia impresionat tant com per tornar per no sel podia treure del cap. Aixi que va decidir comprarse un munts de llibres i mirar documentals sobre les religions del pais. Aixi que va decidir agafar quatre setmanes de descans per tornar a l'Índia. Un cop estava alla va fer uns recorreguts, un d'ells va ser a Goa, que va agafar un autobus, on va anar a Bangalore i hores despres a la regió d'Anantapur. Alla va poder visitar la Fundacio Vicente Ferrer, on el van rebre molt bé.
Al tornar va agafar un taxi, i va aturar en un semafor on es va trobar a una senyora vella amb ulls radiants de bondat, la dona li va demanar que compres una flor a la seva xiqueta, pero en Jaume li va dir que no te xiqueta, a llavor la senyora li va dir que ella ho seria. La tendresa amb la que li va dir al Jaume aixo li va arribar tant fons que va decidir comprar tot el pom i li va donr en rupies l'equivalent a molts mes poms. Aquet moment va ser cuan es va donar compre de que el veritable secre de la de la felicitat era, fer feliços als demes.
El semafor es va posar en verd, i el taxi va continuar la seva ruta, a llavor al donarli les roses a la senyora van sortir volant i van arribar al cel formant un nuvol en mig d'aquella ciutat tan apagada.

Capítol 4: La Pooja.

En Jaume ja s'havia acostumat a Bombai, pero al que no s'acostumava era a veure a gent rica amb hotels de luxe, al costat de gent que no portava roba, no tenia menjar i demanan almoina per els carrers. 
Va agafar un taxi per tornar a l'hotel, es feia de nit i en Jaume no sabia si arribaria a temps per veure un museu que estava aprop del seu hotel. Aixi que va preguntar al taxista que on eren, i li va respondre que eren a Matunga.
En Jaume va decidir quedarse alla i va baixar del taxi, de sopte es va adonar de que hi havia una nena molt guapa, observant-lo i rient. En Jaume li va dir en Anglès com es deia, i ella li va respondre en el mateix idioma que es deia Pooja. La Pooja vivia al costat, i va convidar al Jaume a casa seva. 
La Pooja era una nena que estava bruta, despentinada i la roba que portava estava cosida per tot arreu, pero malgrat aixo duia un gran somriure a la cara. Al arribar a casa de la Pooja, un gran cartró feia de porta, per dintre era fosc i molt petit, hi havia dos matalassos doblegats i mossegats per algun rosegador. La mare hauria de tenir un trenta anys i li va oferir un refresc. A casa de la Pooja hi vivien nou persones.
De sopte la mare i la Pooja van sortir corrent, un home estava pegant a una dona i la Pooja va abraçar a una nena que estava al costat de la dona que li pegaven. En Jaume va intentar anar pero un senyor el va aturar.
La cama de la dona a la qual pegaven estava gangrenada i com no podia treballar, el seu marit li maltractava.
La Pooja seguia abraçada a la nena, i totes dues donades de la va es van a propar a en Jaume. Aquella nena, era la millor amiga de la Pooja, treballaven recollint escombraries.
En Jaume se sentia amb una pressió molt forta al cos. Es va quedar immòbil observen l'escena de la cama de la dona supurant, amb mosques. Va arribar a la conclusió que hem d'apreciar a cada ésser humà com si formes part de la nostra família.
 
LA INFANTESA
Explicaré la relació que tenia des de petit amb les joguines.
La meva infantesa la vaig viure rodejat de joguines de tot tipus: motos, cotxes, animals, peluixos... però sobretot envoltat de motos petitones i una joguina, el futbolin, passava tot el dia jugant amb el meu pare.A mesura que em vaig fer mes gran, els pares, hem van comprar una moto de plàstic. Estava gairebé tot el dia corrent a munt i a vall amb la moto, però un dia vaig baixar per l'avinguda bejar i sort que el meu pare va venir corrents i em va agafar de la samarreta, sinó m'hagués passat un cotxe per a sobre.
Finalment, degut al problema que vaig tenir amb la moto, vaig deixar-la a part i no la vaig utilitzar mai més per tant vaig dedicar-me de nou al futbolin que va ser una de les joguines més importants per mi a la meva infantesa.

Exercicis Recuperació setembre.

Apartat 3

Escriu. Descripció d'un espaiEscriu una descripció d'un espai simbòlic, és a dir, que insinuï als lectors com és l'ambient que descrius sense explicar-ho clarament:a. L'ambient pot ser de por, draculinià, fantasmagoric, trist, de diversió o festiu, romàntic, etc.b. Com ala novel·la Josafat, ha de ser un narrador omniscient, que ho sap tot.Abans de posar-te a escriure has de buscar i triar uns adjectiu que insinuïn quin tipus d'am-bient descrius.d. Fes servir alguna exageració o hipèrbole per produiren el lector una imatgemolt més plàstica.Cap dels objectes que l'envoltaven eran de color verd, potser era l'hora que ho tenyia tot d'aquest color. Per a l'Enric era el color de la melangia.Cada tarda s'asseia a aquell banc que havia autodesignat seu. Casi mai ningú s'havia assegut alla amb ell, segurament perquè era el banc més antic de l'estació. Malgrat això, aquell banc, el banc de l'Enric, era l'únic que oferia una perspectiva perfecta. Des d'allà podia veure-ho tot. L'anada amb la via, el carrer Major, la guixeta vella per vendre els bitllets, el quiosc, la cafeteria, i fins i tot, la porta dels lavabos, això li donava por perè ell hi era alla, suposu que continuava esperant a que arribes gent, les esperançes mai es perden.Apartat 5Completa. Es oracions subordinades substantivesIndica quina funció sintàctica fa cada oració subordinada substantiva subratllada:a. Podeu menjar totes les cireres que vulgueu: CDb. S'han adonat que les coses no van gaire bé: CRVc. Semblava que plorava i reia alhora: atributd. Qui no vol pols que no vagi a l'era: subjectee. Vaig trobar en Pau a la terrassa que llegia: Cpredf. Demà trucarem a qui ens vingui més de gust veure: CI


Relaciona. Tipus de connectorDigues quin tipus de connector tenen aquestes oracions subordinades substantives:a. Sé que t'ho has passat molt bé. Conjunciób. Et diré el que farem. Pronom relatiuc. Explica'm com has passat el dia. Interrogatiud. En Manel li va explicar on ho havia après. Interrogatiue. No sé si anar a la festa. Conjuncióf. Sembla que el problema s'ha resolt. Conjuncióg. Explica'm què t'han dit a l'escola. Interrogatiu
Completa (S) (CD) (CI) (CRV)Escriu les oracions subordinades substantives de les frases següents al lloc on correspongui de la tala i digues quina funció sintàctica fan:Oracio substantiva Funció sintàcticaCom s'engegava el motor CDQue plouría CRVA qui t'ho pregunti CIQue arribés tan d'hora SEstar sempre de bon humor SQuè estudiaria l'any vinent CDQui voldrà acceptar aquest càrrec ATRDe distribuir el producte CNde la ciutat Cadv
Completa. Oracions substantivesOmple els buits de les frases següents, si cal, amb la preposició o la conjunció corresponent:a. Ens hem adonat de que faltava algú.b. El porter insisteix en demanar el carnet.c. Em sembla que l'Arnau ja se n'ha anat.d. He pensat que podíem anar al cine.e. S'ha acostumat a llegir una mica cada día.f. Insisteix que tothom es pagui l'entrada.g. Sosté l'opinió de que el mercat no va béh. La mare sabia que vindrieu avui.i. Els prego que passin per recepció.Tema 3Apartat 1Veritable/fals Canço d'amr i amistadDigues si són veritables o falses les afirmacions següents sobre el poema de Josep Carner:a. Veritableb. Falsc. Falsd. Veritablee. Veritable

Escriu.Escriu el vers que es repeteix a cada una de les estrofes del poema de Josep Carner:a. Primera estrofa: Qui tingués tanta venturab. Segona estrofa: Car l'amor és una rosac.Tercera estrofa: Una mica d'amistad
Relaciona. Poema de Carles RibaRelaciona aquestes expressions del poema de Carles Riba amb el seu significat:a. com un silenci/dins el seu cristall: Es mou per l'aigua calmab. Ignorant/de ta inútil fuga constant: No sap que no podrà fugir.c. al sommi lliure/que esperava el teu front. El vidre li priva la fugida cap a la llibertat.d. Per viure,/recules, dolçament covard: Desisteix d'intentar sortire. De més lluny que d'una memòria,/la llum et vista: Té un vague record de la llibertadf. sota la inmòbil glòria/que travesses: Es mou silenciosament per la peixera


Reflexiona. 'Peix dins la peixera'Un dels res enunciants següents és el tema que tracta Carles Riba en aquest poema. Quin és? Justifica la resposta.
a. La manca llibertat de l'home simbolitzada en un peix, aquestab. La bellesa d'un peix dins una perixeraL'ànsia de la llibertat del peix que lluita per tornar al mar o al riu.
Apartat 2Relaciona. El noucentismeRelaciona les afirmacions sgüents ambl'autor noucentista a què es corresponen:a. El 1906 va plublicar La nacionalitat catalana, on exposava el seu projecte politic.Enric Prat de la Ribab. Autor del Glosari, un conjunt d'articles breus que apareixen a la veu de Catalunya.Eugeni d'orsc. Dirigent de la Lliga regionalista, des del govern va portar a terme una gran tasca de renovació de Catalunya.Enric Prat de la Ribad. En l'àmbit de la cultura creà els Estudis Universitaris Catalans i l'instituii d'Estudis Catalans.Enric Prat de la Ribae.Exposà l'ideari estètic del Noucentisme: intervenció i arbitrarietat estètica.Eugeni d'Ors
Tria la resposta. Poesia posterior al NoucentismeMarca en cada cas l'afirmació que no correspon a cadscun d'aquets poetes:a. Konstandinos kavafis. Va néixer a la ciutat txeca de Praga.b. Rainer Maria Rilke. No va influir en la literatura catalana posterior al NoucentismeCarles Riba. El 1906 va aparèixer la seva obra Els fruits soborosos una de les publicacions que van iniciar el noucentisme.
Veritable/fals. Trets de la poesia noucentistaDigues quines afirmacions són veritables o falses:a. Busca la perfecció formal i el rigor mètric. Veritablesb. Les obres se situen en món rural. FalsPresenta un món allunyat de la realitat quotidiana. Veritabled. Prefereix l'home a la dona com a objecte de representació. False. Tracta l'amor d'una manera intel·lectualit-zada, sense passió. Veritablef. Defensa l'espotanietat lingüistica. Fals


Escriu. Poeta noucentista.Qui va ser el principal noucentista català? Explica brement l'evolució de la seva poètica.Enric Prat de la RibaApartat 5Completa. Estil directe i estil indirecteCompleta aquestes oracions fent servir l'estil directe o l'estil indirecte segons convingui:a. La mare els va dir de tot.b. Molt amoïnat, em va preguntar on era ahir a la tardac. Demà no vindréd. Aquest any, guanyarem la copae. Li vaig dir a les cinc de la tarda.f. Va preguntar si hi havia algú a casa.
Reescriu. Oracions subordinades per pronomsPronominalitza les oracions subordinades de les frases següents:a. Vinc de regar les flors del jardí. En vincb. Diuen que ho fa molt bé. Ho diuenc.De petit es va acostumar a fer la migdiada. De petit s'hi va acostumard. Saps com es fa això? Ho saps?e. La veritat és que no recordavem el seu nom. No u recordavemf. Aquest amo dóna moltes oportunitats als qui treballen be. Aquest amo els donag. S'ha recordat d'encarregar los postres per al dinar de l'aniversari. Se n'ha recorda'th. Dóna confiança a qui se la mereixi. Lo dona confiançai. No sé si t'ho he explicat tot. No ho séj. He d'escrinar com es connecta a la xarxa local aquest aparell. Ho he d'esbrinark. Aviat arribarà de treballar. Aviat hi arribaràl. Ha pensat a fer clases de repàs de física. Hi ha pensatm. Estàs segura que vindrà? N'estàs seguran. Convida els qui siguin amics teus. Convida'lso. El director del centre truca a qui és responsable dels desperfectes. En vinc


Escriu. Oracions en estil directeEscriu aquestes oracions en estil directe.a. L'entrenador els va dir que no podien arribar tard. No podeu arribar tardb. No parava de comentar que li havia tocat la grossa. M'ha tocat la grossac.Li he dit que s'abrigués perquè als matins fa fred. Abrigat perque als matins fa fred.d. Sempre explicava que s'ho havia passat molt bé. M'ho eh pasat molt bée. Sempre explicava que s'ho havia passat molt bé. Ho explica.f. Les ordenances diuen que no es pot fer soroll a partir de les deu. No es pot fer soroll apartir de les 10g. va explicar que allò era just el que esperava. Això és just el que esperavah. La guia explica que a l'estiu es dobla la població d'aquell poble. A l'estiu es dobla la població d'aquest poblei. La ràdio anunciarà que demà s'inaguraria el nostre local. Avui s'inagura el localj. La mare li va preguntar com li havia anat l'examen. Com t'ha anat l'examen
Escriu. Diàleg en estil indirecteQuina pel·licula veurem? - va preguntar-liM'es igual elegeix tu!- Va respondre elluna romàntica?-Va dir ellaO una d'intriga? Va intentar saber ella
Raona. Estil directe o indirecte.Directe perque o diu tot sense remordiments.
Tema 4

Relaciona. Els primers moviments d'avantguardaRelaciona els personatges que tens a continuació amb moviment d'avantguarda que correspongui:a. Pablo Picasso: Cubismeb. Tristan Tzara: dadaismec. Guillaume Apollinaire: futurismed. Filippo Tommaso Marinetti: futurisme

Veritable/fals. Joan Salvat- Papasseit i J. FoixIndica si aquestes afirmacions con certes o falses.a. Salvat-Papasseit no estava d'acord amb els corrents socialistes i anarquistes. Falsb. Salvat-Papasseit va difondre els postulats estèctics de l'avantguardisme a Catalunya. VeritableA poemes en ondes hertzianes, Foix mostra la seva fascinació pel cal·licgrama d'apollinaire i el futuris,e de Marinetti. Falsd. Tot just al final de la seva vida Foix va publicar Gertrudi, dos llibres de prosa escritssota la influència del futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme. False. Sol i de dol es un recull setanta sonets de Foix que conte elements procedents de la tradició provençal, italiana i catalana de l'Edat mitjana. Veritable
Raona. Poemes d'autors avantguardistes o neucentistesT'agraden més els poemes d'autors avantguardistesNingun dels dos perque em semblen molt cultes i aburrits.
Apartat 3AnalitzaCreus que el poema també és una mica provocador? On ho pots destacar?Si perque provoca parlar de la mort